El bou de Reus és una bèstia festiva de nova creació, que surt per primera vegada al carrer el 24 de juny de 2004. La peça és obra de l’artista reusenc Manel Llauradó.
La figura, d’un gran realisme, representa un brau de color negre, de considerables proporcions. El seu cap és mòbil i pot acotar-lo, en posició d’envestir. Tot i que, potser, vulgui participar en els seguicis de Completes o la processó, el bou cerca el seu espai propi a la festa en les cercaviles, provocant al públic quan esbufega (deixant anar aigua pel nas) o empaitant els vianants. Al so dels tabals, i amb el rerafons d’algun tro, les evolucions de l’animal fan força respecte. És, per tant, una bèstia que vol provocar al públic i cercar la seva complicitat en el joc festiu.
El bou de Reus reivindica explícitament, la tradició d’aquest animal a les festes catalanes, a l’igual que en altres tradicions mediterrànies, allunyant-lo dels estereotips que el vinculen només a la corrida, cursa de braus a l’espanyola.
El bou de Reus reivindica explícitament, la tradició d’aquest animal a les festes catalanes, a l’igual que en altres tradicions mediterrànies, allunyant-lo dels estereotips que el vinculen només a la corrida, cursa de braus a l’espanyola.

Com en altres poblacions catalanes, la tradició de bous a la festa reusenca és important i es vincula històricament a la festa major de Sant Pere i les festes de barri que els diferents carrers de la vila organaitzaven, sobretot, a l’estiu, en honor dels seus patrons particulars. Unes festes en què no hi podia faltar el fer córrer la badella.
A més del joc de carrer que proposa, la colla del bou afegeix un altre component a la festa: l’atorgament de dos “premis”: la gorra de portador i una cagarada de l’animal, a persones que durant l’any, s’hagin fet mereixedores d’aquestes distincions.